sóc arbre

sostingut per les meves dos branques

son fortes i esplendoroses

plenes de fulls de primavera

i floreixen tocant el cel

sóc arbre

les meves arrels acaparen la terra

sóc color de terra

els meus fills són cada cercle de la meva vida

ells neixen i creixen lliures

i arrelen i m’arrelen

en el més profund del meu ser

no puc morir sense veure el seu infinit

perquè sóc eterna amb ells

cada mot i pensament

no es lliure de la seva presència

encara que regni un desequilibri

sempre la meva sang brolla amb la seva

sóc arbre

sota el cel i el vent acarono els seus llavis

montse pellicer mateu

imatge google