dissabte, 19 de març del 2016

em dol
em dol i és injust
que no hi siguis en aquests moments
em dol
em dol i no hi haurà consol
però si acluco els ulls puc sentir-te
puc copsar el teu alè
i els teus braços embolcallant-me
tu em donaves aquesta seguretat
i ara necessito saber que tot anirà bé
em dol
és injust que hagis marxat i jo tant sola
tant fràgil
però m’has deixat un munt d’instants junts
i sé pare que avui més que mai camines al meu costat
em dol
em dol molt, sabent que aquest dolor no morirà
sabent que un dia, pare tornarem a estar junts
ara sols vull que m’acompanyis
en el camí que començo
em dol, em dol molt pare
jo vull que m’estimin com tu,
em dol pare, em dol molt
és injust
em dol pare


montse pellicer mateu

2 comentaris:

  1. hem de pensar per molt que ens dolgui que ells no ens voldrien veure amb tristesa, fem feliços als que ja no hi són ensenyant-los la nostre felicitat i que sempre els tenim presents. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si dol l¡absència i mai t'acostumes a que no tornaràs a veure a aquesta persona estimada i en moments delicats t'adones de la falta que fan

      Elimina