un dia ple de núvols
jo sonàmbula dels meus somnis
tu dormint dins de les profunditats oníriques
destrio i penso versos i tot està inventat
vull
viure sense sentir la vulnerabilitat de ser jo
amb un camp de roselles per jaure al teu costat
un dia ple de núvols
el vent s’endu cada instant i pensament
tot a voltes es fum, i el dolor dins d’una
butxaca
he trencat cada pedra per recomençar un camí nou
aixecaré un mur entre aquest instant particular
desitjant seguir sentint l’ànsia d’estar al teu
costat
perquè sé que visc i revisc un i altre cop
desitjant matar el temps, per viure nosaltres
però el món és massa gris i obscur a voltes
i un dia
ple de núvols
jo insomne entre els teus braços
tu dormint dins la profunditat subconscient
jo conscientment em consento somiar
pensant que algú em dirà que tot anirà bé
i aquesta vegada serà veritat
dibuixo cercles de vida sense fum
on la plenitud de la vida enlluerni el meu destí
i sols desitjo sentir a cau d’orella
i com
un dolç ressò
-tot anirà bé
llavors podré tancar els ulls i adormir-me
després de tant de temps lluitant enmig d’ombres
sols desitjo omplir-me de llum
és tant senzill tot
montse pellicer mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada