ELLA I ELL (HISTÒRIA DE FICCIÓ)

M’agraden les tragèdies, les històries d’amor, l’amor platònic i les històries impossibles, m’agraden les històries que poden ser i les que mai podran ser, però sobretot m’agraden les històries que es poden sentir, viure, i guardar per sempre més en el record.

Hi ha històries que poden ser fictícies, hi ha històries que poden ser reals, sens dubte començo una història real o fictícia, segurament no importa, però és una història per llegir així que comencem:

Si, sempre havia estat ella, la que esperava feia massa temps, potser tota la vida sencera, ella, la que caminava cap a ell somrient, més guapa que mai, ella simplement era ella, no havia cap dubte. Quan la va veure caminant entre la gent va saber que el seu cor sempre seria per a ella, ho va sentir com feia massa temps que no ho sentia, i aquest sentiment li feia mal, era com si l’esqueixessin, perquè no volia sentir més dolor, però era ella, i ell no estava preparat, ho sabia, però també sabia que l’estimaria sempre, de fet ja l’estimava, l’havia estimat des de que la vida era vida i el temps era temps, i no estimaria d’aquesta manera mai més.

Com podia una criatura fer-li sentir i remoure uns sentiments que tenia amagats, que no volia sentir, perquè feia massa que no sentia, no podia, feia temps havia decidit deixar de viure, deixar de ser, deixar-se anar, i ja no en sabia ni de viure ni de sentir. La seva vida era una constant muntanya russa, amunt i avall, i sabia que no podia fer res, ja no, però era ella.

Ella el va veure, entre la multitud, i va saber que era ell, el que sempre havia esperat, que havia estimat, des dels inicis del món, de la pròpia vida, sens dubte era ell, i també sabia que no podrien ser, ara no, potser condemnats a buscar-se en una i altre vida, era viure en penitència.

Tant trist i real i alhora premonitori, és un resum de la història d’un vincle, aquell que s’estableix des de que la vida és vida, i que segurament sols es sentirà un cop en la vida, i quan parlo de vida és de vida, la vida, les vides, que vivim al llarg de la nostre vida, per tant aquesta és la història d’una penitència, i encara que sembli una tragèdia, és una història amb la certesa de que dos ànimes es reconeixen i poden seguir caminant  juntes.