voldria curar les teves ferides
i dir-te que anirà bé
però no puc, no sóc adivina
voldria ser el que tu volguessis
però no puc, sóc jo
voldria conèixer els teus pensaments
però no puc, son teus
voldria saber de les teves pors
dels teus malsons
però no puc entrar
voldria saber tantes coses
que sols sé que t’acompanyaré
si em permets
que dibuixaré un nou paisatge
que cada dia t’escriuré
i no et deixaré anar de la mà
mentre tu em vulguis al teu costat
voldria saber tantes coses
que no en sé de res
sols que la vida ens empeny
i ella ens ha trobat
montse pellicer mateu
imatge xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada