calça’t les sabates del records

entre fragàncies a glops de roselles

 aixeca el vol surant amb ales majestuoses d’àguila imperial

 dins d' un cel massa clar i massa infinit

 on el destí deixa de tenir nom

es difuminen imatges  fetes de boira

i els somnis son tant clars com les teves paraules,

atansa’t amb la subtilesa d’un infant que mama

xucla del meu pit fins a esgotar la última gota d’aliment

sóc l’inici d’una nova vida i el bressol de la calma,

vesteix cada estança amb ombres de seda

on les siluetes fan l’amor fins a morir-se de llum,

i jo que dormia sola t’esperava somiant-te

calça’t les sabates per caminar un llarg viatge

 on no hi ha retorn,

 ni soroll,

ni tempestes,

on sols els valents estimen, i no hi haurà retorn

montse pellicer mateu

imatge internet