sota els meus peus descalços
m’envaeixen papallones de seda
i puc volar i deixar-les ser lliures
jo que m'he vestit de blanc
per idolatrar el temps en que neixen flors
desitjant retrobar aquells camps de setí
vermell
per congelar un espai, dins un temps, dins
una vida
en el que puc dormir
amb la seguretat d'una abraçada
aquella que em protegeix de mi
retornant-me a una infància que no s'ha perdut
i ja no sentiré mai més aquella
solitud
ni la fragilitat
de trencar-me
ara sentint la fortalesa d'una terra i una
vida
d'un amor
d'una efervescència
d'un futur, d'un present
m'he vestit de blanc per recordar que sóc
deesa de cada nit
de cada somni
de cada sol
montse pellicer mateu
imatge internet
perquè les papallones no només les volem sentir a la panxa.....
ResponEliminasi perquè les volem sentir dins la nostra pell
Elimina