mentre escoltava la nostre cançó
xopada l'ànima de tant esperar
em vaig treure les calces i tota la roba
resant a un Déu que desconec
que fos veritat el que podia sentir
evidentment la resposta era tant meva
i teva,
em vaig treure tot fins i tot la pell
tancant els ulls per sentir les teves mans
i els teus dits jugant a complaure'm
és la fúria de les ganes
la tempesta de l'estiu
tancant les portes a l'hivern
ara, que ja em sobra tot el que duc
només quedo jo,
i aquests instants en els que sé que ets meu
és la dolça batalla on no hi ha banderes
sinó dos que s'estimen
desprenent guspires de foc d'encenalls
és la festa d'un desig incontrolat
si l'amor és pot controlar
però jo no tinc mesura
passionalment vull aquesta penitència
montse pellicer mateu
imatge de la xarxa
les mesures hi ha vegades que sobren, com la roba
ResponElimina