aquestes fulles que es mouen

aquest estiu que no arriba

aquesta quietud en el seu tarannà,

les absències son els records

que m’omplen les mans

i retinc els vincles que no es trenquen,

aquest dia que ja no tornarà

quan tot resta en plena calma,

els sentiments revifen com les flors

aquesta primavera que crema

aquesta pols que cobreix els mobles

aquest dolor que ja no és

aquest amor que crema intensament

sobre un camp de roselles

les que s’aixequen al meu damunt

i jo revifant i aixecant el vol

davant d’una vida inesperada

arribarà un nou estiu per estimar-me

tancant les portes al dol

montse pellicer mateu

imatge google