fem ràfegues de foc

enlairem aquesta flama tant intensa

morim cada dia perversos de deliris

aïllant paranys

transportant la fragilitat de ser

quan la llum s’acosta

i a l’albada mosseguem-nos els llavis

per sentir que la vida batega

amb la distància que no existeix

els pols oposats s’atrauen i graviten

enginyers de cor i ànimes

ens erigim autodidactes de pensaments

creem un món a la nostre mida

on la resta que camina queda dins la llunyania

i l’oblit de pertànyer a un altre cos es difumina

fem ràfegues de foc

alliberant i liderant tot allò que ens fa forts

solidificant un camí fet de llambordes

amb la delicadesa d’un avui

dins la plenitud de l’edat i l’època

que poc a poc i sense saber ens teixeix

-         la vida, amor, i l’amor, no es una tonteria

Montse Pellicer Mateu

Certeses 2016