ja res és com abans
ni res sense tu
ni sense mi
que el temps el maleït temps
té totes les respostes
-
perquè no les puc tenir jo?
-
quan fa massa que les cerco
quan la vida comença
a uns anys on la incertesa espanta tant
tantes coses per fer i tornar a refer
i aquesta lluna que s’amaga
darrera aquests núvols de pluja
-
jo buscant un lloc per
quedar-me
-
anhelant aquesta casa enmig del
no res
ja res serà com abans
desitjant que sigui millor que la felicitat
viscuda
-
la solitud és una estança
-
on la fragilitat és torna força
m’embolcallo de tot l’amor que tinc
i demà seguiré sembrant per cuidar les meves
flors
montse pellicer mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada