queda’t mentre la llum encara escalfa els nostres cossos estesos sobre la sorra

queda’t mentre no arriba la nit i envelleix les imatges

queda’t mentre puguis quedar-te

després volaràs lliure

he agafat la maleta per emprendre un camí desconegut

ple de paranys

i potser entraré en un altre món que no és el meu

segurament sentiré tanta por de sentir-me orfe com tu, com tants

però...queda’t alenada de vida

i omple’m de tot, de tu

perquè el camí serà llarg quan els universos xoquen per fondre’s

és difícil entendre’s, entendre’ns, comprendre, esperar, desesperar i estimar

la sort és un atzar, la decepció és una cicatriu, l’espera una incògnita

no puc oferir-te cap certesa sols l’avui i l’ara de que sóc el que sóc

i un futur ple de sorpreses quan és tant llunyà i proper

però queda’t passa per casa meva que mai deixo la porta tancada

i encara que trontollant

tornaré a ser llum perquè encara no m’he apagat

montse pellicer mateu

14/09/15

imatge google