sota avís de mort
       he creuat totes les fronteres
           bategant
sota avís de mort
       no he escoltat
porto gravat al cor els instants en que has estat sols meu
                     quan menties en essència
jo mentia per no perdre't
conec cada una de les teves mentides
                      acceptant una a una, cada paraula, cada gest
                      les conec
                      les he callat
ara, ja no, no callaré cap ni una
ara entenc tantes advertències
                       i arrossegada al teu llit
                       he aclucat els ulls per no creure-les
quantes ànimes has ferit per no ferir la teva
                          ànimes que poc a poc s'aixequen
                                 aviat els teus murs seràn de formigó
m'has arrencat el cor,
esgarrapat la ingenuïtat
trepitjant la meva dignitat
                        amb el crit fals de la veritat
quina amor meu?
si tu et creus les teves mentides
                          la teva condemna serà el meu oblit
la meva condemna serà la meva pròpia pell
                                              que impregnada de tu frisa per tenir-te
la teva alliberació serà la solitud absoluta
la meva alliberació serà tornar a ser jo

                         m'he cregut que eres el valent
                             quan la valenta he estat jo
                                 en una lluita que des del primer dia em sabia perdedora
perquè picar contra paret de ferro és morir d'esgotament

em quedo en el moment que vaig entrar en els teus ulls
en l'instant que vaig veure el dolor intens del fracàs
la caguda lliure

em reconec ingenua per pretendre donar llum a aquesta mirada perduda
                         quan ja s'han apagat les llums


montse pellicer mateu
300915
imatge google