és allò, el no sé què

el que em fa bullir

i em faig efervescent dins de la teva boca,

son les teves mans entre les meves,

les que dibuixen meravelles sobre la meva pell,

és allò, el que vull donar-te

entre un passat i un present i un futur difuminat,

és allò, el que ens atura és el cel

el no sé què és un desig inparable

les meves mans reconeixen la teva arquitectura

les teves ja la coneixien

i així amb allò i el no sé què

la roba sobre el terra, els llençols fora del llit

i tu i jo

recitant orgasmes, vers darrera vers, de memòria,

i tot lo altre no importa quan els estels baixen

tu i jo

traçant mapes sobre la nostra geografia

montse pellicer mateu

imatge google