s'ha acabat apunt de començar,

que il·lògica és la ironia de la vida 

      tant difícil es trobar una energia afí

      que quan es troba és perd

      insubstancialment

      inevitablement

avui, puc morir, o potser demà

      i tot el que s'ha perdut o deixar de fer

      restarà per sempre com una deixalla malbaratada

puc escriure mil i un versos

puc descriure cada moment, instant, segon fugaç

i la por, la por bloqueja tots els sentits

      no he estat capaç de bressolar els teus dimonis

      ni d'eixugar cada llàgrima

tu

     no has vist el que hi ha en mi

     sospesant tot el que és negatiu

     ni has equilibrat la balança

altres vindran

     sabent que mai més ni en cap altre vida

     ens tornarem a retrobar

     i sempre ens buscarem en cada mirada, cada pas, cada paraula

     però sols ens quedava aquesta oportunitat

avui, avui, quan el demà no importa

     que traïdor és el dolor

     que traïdora la inseguretat

avui, sols, sentint la desesperança, plena de culpabilitat i retrets

      no val la pena?

      no val la pena perdre el que se'ns ha donat

      no val la pena oblidar el que ens hem donat i podem donar

però en un futur recordarem que tontos varem ser 

            quan en l'ecuador de les nostres vides

            quan ens queda poc per viure

            no haver-nos llençat a sentir el que sentim 

 perquè el temps s'esgota i el nostre fa la compta enrere

            val la pena no donar-se?

            encara que sigui fins que la mort se'ns endugui?

montse pellicer mateu

30/09/15

imatge google