el perquè de tot plegat

entre destins i mots encreuats

              no hi ha respostes

                ni cal fer-se preguntes

perdona'm si a voltes causo dolor

                            visc ingràvidament

sento tant intensament com el foc que mai s'apaga

sóc tant real i alhora dispersa

               onada dins del mar

               escuma que s'allibera

perdona'm si cada vespre quan la llum s'apaga 

                                            vulgui ser el teu somni

és la possessió que em domina i l'egoisme de transformar-me

en una bruixa de seducció i a voltes en la Blancaneus

                  puc ser tant complaent amb tot allò que em provoquis

em puc treure la roba o llençar-la per el balcó

                   puc caminar descalça i amb sabates de taló

puc ser tantes coses que sols vull ser jo

ara totes les pors les convertiré en orgasmes

tota l'angoixa serà el desig

tot el dolor que duc clavat a la pell, serà el meu tatuatge

                   però perdona'm perquè no hi haurà somni que no vulgui somiar

                   no hi haurà més dies sense nits

 i el meu xiuxiueig serà el silenci de les ones

                                                       que em faran de mirall

montse pellicer mateu

imatge google