i sona el rèquiem d'una mort anunciada

el delicte ha estat ser jo mateixa,

la sentència l’oblit

no són les mentides, són les veritats

quan l'amor ha de ser generós i lliure

                                             pacient i suficient 

i repiquen les campanes dalt del campanar

el delicte ha estat estimar sense mesura

                                             res és suficient

i els murs s'han aixecat tant alts

que la mort acompanya la melodia d'un ésser estrany

                                              masses cuirasses per poder alliberar-se

                                              quan un vol seguir essent presoner de casa seva

sona el rèquiem

sota la llengua una dolça pastilla de somni

                                               sota el somni una desil·lusió

quantes vegades m'he tret la pell i quantes em quedaré sense?

                                               prenc un líquid espès dins la meva solitud

presonera de mi mateixa

vull dormir un somni etern per deixar de sentir i deixar passar els dies i les nits

                                               m'he abandonat tant que no puc tornar a casa

                                               m'he donat tant que ja no tinc aixopluc

en el camí he perdut els meus valors, la integritat, i a mi mateixa

ressona el rèquiem d'una ànima ferida

                                               mentre el meu país es fa lliure

i jo dins la cambra que reconec les decepcions s'acumulen 

ploro tant que no m'asseco 

                                                i aquest dolor que m'ha trencat

                                                cada dia és més intens

l'amor no és suficient, 

les paraules estan esberlades

el rellotge ja s'ha aturat a casa meva

                                               i el meu cos ja no es sosté

quan tantes vegades et disparen dins l'anima

que ferida s'esmicola

                                               el meu jo ha deixat de ser jo

                                               el meu dol és doble dol

ja més mal no puc rebre

quan el qui estimes ja no et vol

perquè la cuirassa li ha tancat el cor

                                               he fet cas omís a les advertències

                                               he baixat a l'abisme

                                               i no tinc corda per tornar a pujar

ara, vull dormir les nits i els dies

fins que l'ànima descansi

sobre un llit de pètals

                                                aquesta solitud es fa eterna

                                                perquè res era suficient

insòlitament mai he estat tant perfecte

                                                 el meu error retenir-te

                                                  quan havies de marxar

altres llits i altres cossos vindran

                                                 que t'acaronaran i no et voldran

i potser, potser un dia, quan miris enrere sabràs que la veritat absoluta no existeix

i que les mentides no eren mentides

                                                ara vola tant lliure com puguis

que jo em submergiré en el somni etern 

dins aquesta cambra de silencis

dins una casa que no és meva

                                                ja més mal no em podran fer

                                                per despertar de nou sobre la sorra del mar

rèquiem per una mort anunciada

qui ha guanyat no ho volia

                                                sols hem perdut nosaltres

                                                per no saber fer bé la jugada

on està la intel·ligència quan no serveix de res

racionalitzar el cor no és estimar

                                                ara aclucaré els ulls tant sola com vaig arribar

rèquiem per ser intensament intensa

per retenir lo impossible

rèquiem per no estimar-me

quan era jo la única que estimava sense cap tipus de condicions

                                                 sols sentir allò que jo donava

la única puta mentida ha estat estimar amb una protecció que no deixa veure

la única puta mentida ha estar la por a una nova vida

                                                 ara ja he tancat la porta

                                                 per adormir-me

                                                 somiant eternament

montse pellicer mateu

27/09/15

imatge google