he tancat una porta al dolor
he entés que no en sóc culpable d'estimar
l'amor és complicat però l'únic que necessita és amor
valorar els instants compartits
obro els ulls després de tant de temps i enganys
davant del mirall, m'he vist
desesperada pidolant amor
quan l'amor és dona sense res a canvi
a punt de caure a l'abisme, sense cap aixopluc
he agafat una corda per pujar amunt
m'he despullat tantes vegades
he sentit tant i he esperat massa
a qui no sap rebre, ni estimar
he obert als ulls, per veure't fràgil i covard, molt covard
tant covard que la inseguretat s'ha transformat en odi
aquest odi t'ha fet dels dies, nits d'insomni
i dins el cercle viciós de la teva vida
no en vols sortir
he obert als ulls, quan l'amor ens fa perdre el sentit
fent-nos esclaus de nosaltres mateixos
i valents per fer actes abominables en nom de l'amor
avui he pogut mirar-me al mirall i rebuscant he trobat el meu jo
comprenent que l'esclavitud i submissió no és amor sols dolor
he descobert les teves pors
davant meu les tenia
cega, he vist que no sortiràs de l'espiral
i cada nit que passis entre braços d'amants que no es quedaran
tu, romandràs sol i impàvid
fent retrets als altres
perquè tu ets perfecte
tant perfecte que t'has cregut la teva mentida
he obert els ulls amb dolor, el dolor de la pèrdua i l'alliberació de no perdre res més
avui he vist el sol entre la pluja
m'he mullat pels carrers del meu poble
m'he perdut entre els botiguers i la meva gent
avui he vist tant clar
que no sóc jo la culpable de res
que sóc la forta, i em tens tanta por que em vols fora
avui he decidit que marxis
que no tornis sinó es sota la pluja
quan t'importi l'amor tal com és, complaent i generós
he obert els ulls perquè ja no queden llàgrimes per regalimar
ni paraules
ni tant sols esperances
he obert els ulls que plens d'amor
han justificat tot i perdonat
un dia podràs obrir els ulls
massa tard
quan tot està perdut
en un altre lloc enmig de tanta solitud
que cap amant omplirà
i jo llunyana, ploraré la teva sort
de qui no m'ha sabut estimar
un dia obriré els ulls i preservant la meva ingenuïtat
no estaré esperant a ningú, sols a mi mateixa
i tu per covardia i no creure en l'amor
ja no em trobaràs amor
perquè ara, emprenc el vol lliure
i l'oceà és massa gran
un dia despertaràs plorant per totes aquelles coses que no vares donar
ni vares entendre de qui et vol
un dia estaràs tant sol, abatut, que maleiràs aquest dia
i jo seguiré el meu destí,
tant lliure com l'onatge
i despertaràs dins la teva cambra, sense sentir la meva pell
ni veure els meus ulls
ni el suau tacte dels meus besos
perquè tu amor, tu ho has decidit
i cada nit recordaràs, i cada dia recordaràs la meva olor
el meu despertar
el meu gust
perquè mai més trobaràs una princesa
més forta que tu
perquè mai més trobaràs uns versos tant amargs
ni estrofes escrites per a tu
sota el clarobscur
i jo seguiré versant i recitant, i estimant lliure, encisant als qui m'escolten
i encara que t'amaguis
seguiràs mirant cada imatge en la que estem retratats,
quan la felicitat és eterna
ara amor, escriu una carta en blanc, i com bé saps fer oblida el meu nom
esborra'l
i esmicola'l
perquè jo ja no sóc engruna de ningú
que trista la covardia
que trista la vida darrera la pantalla
montse pellicer mateu
imatge google
290915
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada