l’aire és d’un vidre trencadís

transformant-se en vitralls de llum

que tímids entren entre les escletxes de les cortines,

al carrer,

converses, rialles, música i vanitats,

tu respirant pausadament, impassible dins d’un somni

jo sense poder aclucar els ulls esperant que surti el sol,

voldria saber cada dolor que amaguen els teus ossos

començant a comptar-los un a un resseguint-los amb els meus llavis,

no hi ha nit eterna sinó instants eternitzables dins la memòria,

al carrer,

es tanquen les portes i s’apaguen les veus

començant el dia amb petjades apressades i veus cansades,

un dia dormiré una nit sencera que no recordaré

i tu seràs qui compti cada espurna de dolor

bressolant-me,

així, potser, sols així, demà la meva pell serà nova

al carrer,

l’empedrat és fa ressò de les vides que el trepitgen

-                                                    -algun dia deixarem de picar pedra

                                                                         i els murs es diluiran-

de dia el sol et dibuixa

el teu cos resta amagat entre els llençols

l’aire segueix essent de vidre

i seguirem fent esquemes per comprendre la complexitat de la vida,

al carrer,

la monotonia segueix dirigint el compàs de cada pas

-                                                          - però la quotidianitat no està feta per éssers com nosaltres,

                                                                           ni tant sols per a mi-

-                                                                                                                  res és prou suficient per refer nous atles-

montse pellicer mateu

21/09/15

imatge google