dilluns, 21 de setembre del 2015

l’aire és d’un vidre trencadís
transformant-se en vitralls de llum
que tímids entren entre les escletxes de les cortines,
al carrer,
converses, rialles, música i vanitats,
tu respirant pausadament, impassible dins d’un somni
jo sense poder aclucar els ulls esperant que surti el sol,
voldria saber cada dolor que amaguen els teus ossos
començant a comptar-los un a un resseguint-los amb els meus llavis,
no hi ha nit eterna sinó instants eternitzables dins la memòria,
al carrer,
es tanquen les portes i s’apaguen les veus
començant el dia amb petjades apressades i veus cansades,
un dia dormiré una nit sencera que no recordaré
i tu seràs qui compti cada espurna de dolor
bressolant-me,
així, potser, sols així, demà la meva pell serà nova
al carrer,
l’empedrat és fa ressò de les vides que el trepitgen
-                                                    -algun dia deixarem de picar pedra
                                                                         i els murs es diluiran-
de dia el sol et dibuixa
el teu cos resta amagat entre els llençols
l’aire segueix essent de vidre
i seguirem fent esquemes per comprendre la complexitat de la vida,
al carrer,
la monotonia segueix dirigint el compàs de cada pas
-                                                          - però la quotidianitat no està feta per éssers com nosaltres,
                                                                           ni tant sols per a mi-
-                                                                                                                  res és prou suficient per refer nous atles-
montse pellicer mateu

21/09/15
imatge google


1 comentari:

  1. escrius tant bé...que seria una llàstima que no participessis al meu concurs. M'agradaria posar el teu nom a la col·lecció de relats...;) Si vols.

    http://garbi24.blogspot.com/2015/09/concurs-de-69.html

    ResponElimina