i les hores es fan silencis

que faig meus,

amb el desfici d’atrapar instants

que són bombolles de temps,

dins d’una melodia que s’havia perdut

sense voler,

sense saber,

aquella que sonava quan vaig abandonar la virginitat

en una tarda de sol,

quan em vaig fer gran

per deixar de ser petita,

quan la virginitat és la pèrdua de la infantesa

i s’abandona conscientment amb el desig de sentir-se adult

ara, vull tornar a ser com un infant

per mirar les coses de nou,

i no vull tornar mai més a ser verge

montse pellicer mateu

3004141