xucla’m

fins a esgotar-me,

després jo et xuclaré

fins que el fil de la vida s’apagui,

engoleixo cada mot que neix,

però tu xucla’m

fins que en tingui prou

i sigui com una filigrana

que llueix dins d’una pintura,

ara jo et xuclaré

fins que recordi cada

paraula escrita,

xucla’m i obre’m les portes

del deliri

montse pellicer mateu

0404714