em vesteixo cada dia,
amb disfresses que guardo dins l’armari,
em vesteixo
gaudint del moment,
-és un acte ritual-
em vesteixo de grisos, de negres i vermells
d’ explosió de colors,
trio les mitges, les calces, els sostens, samarretes,
faldilles i jerseis
desplegant els meus encants,
i em pinto de colors,
els ulls, els llavis, i res més,
em vesteixo cada dia,
per desvestir-me després
desant la roba sobre la catifa,
les mitges sobre el llit,
i em vesteixo amb vels de setí, de gasa i de
lli
de vermell i de negre
de blanc i de nit
montse pellicer mateu
2004146
Fantastic Montse!!!!!!!
ResponEliminaMèncanta
ResponEliminagràcies Antoni
Eliminasou mou amables, gràcies, salvador, un petó
ResponEliminaI en la parsimònia del desvestir-se hi ha el veritable encant de la passió
ResponEliminaLa roba ens coneix i la seva coneixença és cobejada.
ResponEliminaFita