esquitxant restes de pluja
jugant sobre l’asfalt,
xopant la roba,
jugant a transparències
entre la meva pell i el meu vestit,
m’omple l’aigua
que em fa sentir,
que hi
sóc,
i m’abraço per sentir-me molla
mentre els cabells xops regalimen
gotes de vida
enmig de la turmenta
montse pellicer mateu
imatge google
Com diuen a l'Ebre: "L'aigua és vida"!
ResponEliminabo
ResponEliminaSenzillament genial!
ResponElimina