l’escalfor em transporta

a la llar de casa meva,

al racó més íntim del meu món

on puc ser com sóc,

abocada a viure vides,

deso tot el que porto a l’entrada de casa,

assaboreixo el plaer de beure’m un glop de mi,

un glop de tu,

tota l’ampolla d’amor del món,

i tot deixa de girar a casa meva,

el temps no corre,

resta immòbil,

el món no existeix és una altre realitat,

i la felicitat nodreix el meu ésser,

assaboreixo el plaer de no sortir

de quedar-me,

d’escampar llengües de foc en cada estança,

i encendre espelmes i aromes d’encens,

fer dels instants retalls dins un mirall

i abocar-me plenament

dins d’aquest trosset de món inventat

on puc ser jo

montse pellicer mateu

1104143