dijous, 10 d’abril del 2014



l’escalfor em transporta
a la llar de casa meva,
al racó més íntim del meu món
on puc ser com sóc,
abocada a viure vides,
deso tot el que porto a l’entrada de casa,
assaboreixo el plaer de beure’m un glop de mi,
un glop de tu,
tota l’ampolla d’amor del món,
i tot deixa de girar a casa meva,
el temps no corre,
resta immòbil,
el món no existeix és una altre realitat,
i la felicitat nodreix el meu ésser,
assaboreixo el plaer de no sortir
de quedar-me,
d’escampar llengües de foc en cada estança,
i encendre espelmes i aromes d’encens,
fer dels instants retalls dins un mirall
i abocar-me plenament
dins d’aquest trosset de món inventat
on puc ser jo

montse pellicer mateu
1104143

2 comentaris:

  1. no importa inventar un món si finalment aconseguim ser nosaltres mateixos

    ResponElimina
  2. Ara que et conec personalment, comprec com pots escriure aquestes meravelles...genial, escrius genial! Endavant Montse, per més feina que tinguis i gràcies pels teus versos!....
    Ja sé que vindràs a Olot, alli estaré, a primera fila!

    ResponElimina