estripa’m

tot allò que és vell,

i abans, crema’m tots els versos,

que jo els porto endins,

però, estripa’m

tot allò que és vell

que fa mal,

i regala’m aquella rosa

que mai es marceix,

vesteix-me

amb els seus pètals de vellut,

que jo,

dibuixaré paraules de color vermell,

i quan tot sigui nou

no hi hauran espines

però regala’m la rosa

que no es marceix

2204145

Montse pellicer mateu