silenci

traspàs

fi,

tot s’ha acabat

pensant que seria per sempre,

l’eternitat no existeix

i ara que serà de tot el que et queda per dir?

de tot el que has deixat per fer demà?

el demà?

el demà no existeix

és sols un miratge

una il·lusió

una quimera,

una utopia,

has marxat

i ara no sé si camines cap a una llum

o ets energia,

sols sé que el silenci

em refreda l’ànima,

el teu cos deixa de tenir color,

silenci,

quan les llàgrimes s’assequen

i ofego el meu crit endins,

per sentir que m’han esgarrapat un tros de vida,

silenci,

fi,

i sona la cançó de carlos gardel

“adiós muchachos compañeros de mi vida

barra querida de aquellos tiempos....”

i deixo caure el vel de l’esperança

i em preparo pel dol,

i sona la cançó de carlos gardel...

volver con la frente marchita...

quan em mires,

t’agafo la mà freda,

miro els ulls tremolosos,

i espero....

el silenci

de la fi,

el món s’ha aturat en aquest instant

i la música segueix sonant

2104141

Montse pellicer