cerco el diàleg entre la màgia de la lluna i jo

enigmàtica em mira i m’encisa

pintant el cel de color blau entelant la foscor

m’enamora el seu joc d’ombres per mirar-me

és la poesia que em delata quan els meus ulls et troben

entre rialles i esquitxos de felicitat

dins la bombolla dels meus somnis estàs tu

enigmàticament sense saber-ho

avui passejaria la nit per estimar-te

fins sentir la gelabror de l’albada

contemplant com els estels s’apaguen amb el dia

i aquesta lluna resta a l’ombra del sol

montse pellicer mateu

imatge google