dimecres, 6 de gener del 2016

rebrollen aquells instants de plenitud
quan em puc mirar i no diluir-me
copsant el degoteig del desig que m’allibera
tota jo i sencera puc oferir-me
acceptant viure un present ple de carícies
mentre el meu cos i la meva ment
                          entren dins l’imperi dels sentits
                              aquell que m’obre les portes per besar-te

montse pellicer mateu
imatge google

Publicat per a

2 comentaris:

  1. Garbí247 de gener del 2016, a les 9:33

    Veient aquesta plenitud...és fàcil imaginar el degoteig...
    Espero que els reis hagin deixat una gran quantitat de felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse10 de gener del 2016, a les 13:15

      bona nit Joan, els Reis m'han deixat la pau, i si la felicitat de ser i eixir, abraçada

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)