on és
l’amor que ha fugit entre muntanyes?
on és
que no escolta els crits ofegats de les persones?
on és
l’amor del que tant es parla?
ens ha
abandonat i deixat sols en un món feréstec
on la
gent s’abandona als plaers i la desesperació
on
emmudeixen les mentides
i el
dolor tatua les pells de cossos assedegats
on ets
amor que tanta falta ens fa?
jo sols
veig aquell plor d’un infant
i les
imatges de restes de naufragis cercant la llibertat
veig els
rostres de les persones desencisades
i aquell
impediment que tenen per estimar
on ets
amor que tanta falta ens fas?
montse pellicer
imatge google
l'amor hi és sempre, el que és difícil es trobar-lo i encara més de convèncer que també ha trobat el que busca
ResponElimina