atrevida, i impulsivament imprevisible

la vida distribueix cada camí  sense el nostre permís

ni tant sols els nostres mots  son casuals

sense esperar, ni saber m’inundo d’alenades

quan la pell frisa per la complaença d’una carícia

entre la roba i la nuesa que s’amaga

deixant obrir pas a la fluctuació de sentiments

és quan em sé orfe del control del meu destí

perquè res es pot traçar quan l’horitzó és inabastable

montse pellicer mateu

100116

imatge google