em vaig abraçar vestida de vermell

sense saber que el bosc era on vivien els llops

innocent com si fos la caputxeta, una fada de somnis

vaig travessar la foscor buscant la claredat

em vaig perdre entre fulles daurades

entre arbres caiguts i herbes plenes d’espines

jo famolenca d’aquells besos que se’m negaven

vaig deixar de ser fada per creure en bruixes

envoltada de la nit disfressada de somni

vaig pidolar aquella penyora que era meva

i va sortir el sol per assecar-me cada espurna de sang

un resplendor em va ennuegar per eixugar-me

així em vaig erigir entre les bèsties per ser sirena de mar

ara m’embolcallen les ones en una cerimònia

els meus llavis ja no estan assedegats

i sense ser personatge de conte, puc ser novament bella

abraçant de nou aquell desig que em feia deesa

quan les ferides siguin invisibles

                                            quan es porten al cor

montse pellicer mateu

imatge google