brollen llàgrimes sagnants
llàgrimes vesades per
qui no em vol
el futur obre nous
camins on la dissort no té casa
ja no espero vells
amants ni falsos companys
al meu esquelet no li
caben més pedres
ja no puc arrossegar
més la meva imatge
quan els arbres
neixen forts
jo sóc arbre que
arrela,
tinc dos branques que
em sostenen
no hi ha camí
senzill, ni elecció encertada
però m'empeny la
força d'una terra que esclata
ja no escriure més
versos sobre aquest dolor
perquè la teràpia
està finalitzada
el millor arribarà
tard o d'hora
ja he cridat prou
fins a esgotar-me
i tant cansada llenço
la tovallola per renovar-me
les esperes, les
anades, les tornades son inútils
perquè els camins
s'exhaureixen
sols vull bategar
lliure eixamplant les ales
ja s’han complert totes les promeses
quan els horitzons m’omplen la vista
i jo, jo sols vull volar un dolç vol
de matinada
montse pellicer mateu
imatge internet
Què pot haver-hi més alliberador que un vol a trenc d'alba si s'han complert totes les promeses...Volar horitzons enllà!!!
ResponEliminaBon vespre.
si Roser un vol, un vol llarg i tranquil, un vol per marxar, on el vent em porti
Eliminadues branques que aguanten el fruit del que una persona pot arribar a ser, amb tota la dolçorn notes d'amargor i aquell punt picant que lliga amb tot.
ResponEliminaNo permetis que les branques s'eixonin, és molt preuat el que aguanten i s'ha de mantenir fresc per quan algú vingui a recollir-ho, que serà segur.
bon dia Joan, de ben segur que no deixaré que aquestes dues branques s'eixonin, son el més important de la meva vida, i per tot i per mi mateixa com a ésser individual, seguiré regant aquest arbre, que malmés tornarà a brollar
Elimina