em vaig abraçar vestida de vermell
sense saber que el bosc era on vivien
els llops
innocent com si fos la caputxeta, una
fada de somnis
vaig travessar la foscor buscant la
claredat
em vaig perdre entre fulles daurades
entre arbres caiguts i herbes plenes d’espines
jo famolenca d’aquells besos que se’m
negaven
vaig deixar de ser fada per creure en
bruixes
envoltada de la nit disfressada de
somni
vaig pidolar aquella penyora que era
meva
i va sortir el sol per assecar-me cada
espurna de sang
un resplendor em va ennuegar per
eixugar-me
així em vaig erigir entre les bèsties
per ser sirena de mar
ara m’embolcallen les ones en una
cerimònia
els meus llavis ja no estan assedegats
i sense ser personatge de conte, puc
ser novament bella
abraçant de nou aquell desig que em
feia deesa
quan les ferides siguin invisibles
quan
es porten al cor
montse pellicer mateu
imatge google
No és pas un bona elecció endinsar-se al bosc vestida de vermell, que els llops sempre estan a l'aguait de les caputxetes innocents!!!
ResponEliminaLes ferides del cor encara que invisibles, són molt doloroses...
Bona nit, Montse.
molt Roser molt doloroses
Elimina