dimarts, 9 de desembre del 2014



el vent s’ha aturat,
amb ell, el silenci
sento el dolor de la solitud
la por a la buidor,
sola escoltant la meva respiració
hiperventilant, en un atac d’angoixa
davant dels carrers estrets  i les portes tancades
busco la clau de la teva porta, et busco, et crido
i m’ofega la incertesa de sentir el ressò de la meva veu
i no escoltar-te,
deixa’m entrar a casa teva
obre’m la porta,
deixa’m dormir dins la teva cambra,
i somiar les nits desperta
al so de la música d’un blues

montse pellicer mateu
9.12.14
imatge google


 

2 comentaris:

  1. La solitud és el camí de retrobada d'un mateix i obertura a l'amor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. exacte es com molt bé has dit Miquel, son moments d'un mateix, gràcies

      Elimina