mai no existeix

mai no és possible

tu pots sempre has pogut

sota aquesta sensibilitat

que em commou cada cop que et miro

i no et conec,

i no puc entendre’t,

tu

em mires com si no importés

però importa,

quan surtis

quan siguis tu

recorda

recorda que jo encara espero

aquella mirada

que m’emmiralla,

m’emociona,

sabent que

sempre

sempre,

has estat tu,

i aquest temps passatger

ha estat un parèntesi per retrobar-te

i retrobar-nos,

tanca els ulls i respira

agafa la motxilla i riu

ves camí amunt 

montse pellicer mateu

imatge google