el vent s’ha aturat,

amb ell, el silenci

sento el dolor de la solitud

la por a la buidor,

sola escoltant la meva respiració

hiperventilant, en un atac d’angoixa

davant dels carrers estrets  i les portes tancades

busco la clau de la teva porta, et busco, et crido

i m’ofega la incertesa de sentir el ressò de la meva veu

i no escoltar-te,

deixa’m entrar a casa teva

obre’m la porta,

deixa’m dormir dins la teva cambra,

i somiar les nits desperta

al so de la música d’un blues

montse pellicer mateu

9.12.14

imatge google