No es que m’importi massa el passat, com bé es diu el “passat passat està”,  i és cert, no hi podem fer res, no podem tornar enrere com a la pel·lícula “El efecto mariposa”, perquè si poguéssim, pensem bé abans de contestar, quantes coses canviaríem? I quines canviaríem?, aquesta és una bona pregunta per pensar. Però de fet el que som ara s’ha anat configurant al llarg del temps amb els nostres encerts i els nostres errors. Tots hem comés errors segurament que sí,o a lo millor n’hi ha que haureu tingut una vida “perfecte”, cosa poc probable, crec jo. Però jo que sempre dono voltes i més voltes a les coses, les regiro, les capgiro, les penso, les repenso, i no em conformo, sóc una ànima inquieta, em reconec “pecadora” he fet coses de les que em penedeixo, i a voltes em creen desesperança, i em mengen els remordiments, però en altres moments li dono la volta i veig la seva part positiva. El cas es que quan baixen els núvols els dimonis em remouen, i la meva melangia plora i no tinc cònsol. Porto tota la vida intentant esborrar moments, i inventar-me’n d’altres, però el que ha passat és història, el que he viscut és el que m’ha tocat viure, per alguna circumstància en especial, i el voler canviar un fet és impossible. Voldria tenir més vides, i reviure, però em sembla que malgrat diuen que tornarem a viure, en el cel, reencarnats o bé que som energia, jo que he vist morir al meu sogre i més tard al meu pare, no acabo d’encaixar bé aquestes creences. Quan he vist la mort, i la he sentit m’he preguntat quin i com serà aquest traspàs, s’apagarà la llum? Veure’m una llum? Ens reencarnem?, o fluirem?, no ho sé, no acabo de tenir la fe necessària per no pensar que sols s’acaba i prou, i a vegades contemplo el pollastre que he comprat i que ens anem a menjar pensant que també era un ésser viu, que respirava i bategava, i ara sols era un tros de carn davant meu, ja sé que no som pollastres, però som éssers vius com ells. Arribades aquestes conclusions i experiències, sols puc dir que la vida és massa curta, ens queden moltes coses per fer, i jo em poso nerviosa perquè no dono abasta en fer tot el que vull fer. Anem pas a pas.

Montse pellicer mateu 

17/12/2014