temps  d’endevinar-me

mentre els dies es queden sense llum

i espurnes de melangies es remouen sobre el meu cos,

gris, gris, els núvols han teixit un vel gris sobre el cel

a vegades un raig de sol s’escola enmig de cotons

per regalar-me la promesa de quedar-se,

ara és gris, i el plugim xopa la roba fins arribar a la pell

que s’humiteja, es refreda cercant el foc  que  escalfi

un cos febrós de les teves paraules per canviar el món

vestint-lo de colors efervescents  com les primaveres,

temps per endevinar-me

pintant imatges, rostres, records i melodies

quan el món es regirà i la vida camina perduda

montse pellicer mateu

16/12/14