m’he brodat la pell

amb el fil de les teves paraules

i l’agulla de les teves carícies,

l’he teixit de moltes paraules

cada mot un fil,

cada color fet d’un sospir

d’un esclat,

d’un dolor,

de plaer,

no em queda pell que no hagis resseguit

el temps no ha deixat espai per escriure,

els meus llavis han desat empremta

sobre cada dibuix que he esbossat sobre el teu cos,

he brodat els llençols d’una vida

d’un temps passat i present

m’emmirallo dins un horitzó embolicat entre núvols i roses,

núvols d’esponja

i roses de vi

montse pellicer mateu

3/12/14

Imatge google