jo que jugava a ser onada

per eriçar-me enmig de les aigües marines

-a l’estiu-

i la seva sal embolicava el meu cos d’una segona pell

-a l’estiu-,

ara arriba la tardor vestint el bosc de colors

desvestint la platja de sorra

-i jo sense la pell de sal-

encisada prenc glopades de llum

cerco una nova pell per revestir-me i desvestir-me,

per quan arribi el fred no m’agafi despullada,

-a l’hivern –

em vestiré amb una pell feta amb la teva pell,

romandré davant del foc per mirar espurnes d’encens

dibuixant sobre vidres entelats,

-a l’hivern-

la foscor fa olor a casa

el carrer és un lloc solitari on les rialles són ressò de la primavera,

a la primavera em desprendré de la pell

montse pellicer mateu

imatge google