poderosa del meu temps

m’he despullat amb desfici

fins a quedar-me tant nua

que no em queda roba per tapar-me,

un deliri ha recorregut el meu cos

deixant l’empremta de les paraules,

l’olfacte m’ha dut on ets tu

que jaus sobre pètals de seda

tant salvatge com una esgarrapada

que duus clavada al cor,

i jo poderosa com una fera

trepitjo espelmes per apagar la llum,

ara roman tot dins l’obscuritat

dels teus llavis

montse pellicer mateu

5.10.14