blanc negre setinat
com l’escuma de l’onada
que m’arriba i embolcalla,
i m’enduu allà on el cor frisa en llibertat.
blanc negre dualitat
com dos pols oposats que s’atrauen
i s’acosten imantats
dins d’una atracció fatal que sublima
l’esperit,
m’atrau la contraposició
que conflueix per difuminar un horitzó
en el que tu i jo ens trobem dins d’una
espiral
en un temps sense mesura
DIA 12-OCTUBRE-2014
imatge google
M'atrau la contaposició.
ResponEliminaM'encanta!
som éssers duals Pau, abraçada!
EliminaMagnífic sentiment en versos.
ResponEliminaM'ha agradat de bon de veres.
Gràcies Yeti, contraposicions per ser un mateix
EliminaSer benvingut on el cor frisa sempre serà un plaer afegit.
ResponEliminasempre és un plaer Joan, benvingut!
Elimina