l’olor a temps d’espera
de la solitud sobre l’estança
quan cau la nit i el temps s’escurça,
l’olor a temps de fred
amb una manta sobre les espatlles
al fons la visió de la tele, que ressona lluny
deixo d’escoltar-la, per escoltar-me jo,
l’olor i gust a una tassa d’infusió
per sentir la calor que desprèn
i l’aspecte bohemi d’anar vestida amb un
pijama de nit,
tastant els sentits flairant altres instants
embolicada i fent-me un i un altre garbuix
envoltada de coixins,
per sentir-me a casa,
abraçada de dolços records de mar
i la melangia de les onades copsant-me mentre
em cabusso
sentint la pell nua,
amb la tassa d’infusió
amb miro la finestra des del sofà
amb la tele de fons,
amb el pijama de nit,
bohèmia llanguideixo esperant la pluja
sols escolto la meva ment que escriu paraules
i recita veu endins
montse pellicer
19.10.14
imatge google
Preciós Montse, com en saps de trenar versos, molts petons!
ResponEliminagràcies Tura, per llegir-me abraçada gran
EliminaÉs tan sabrós que m' he deleitat molt bé amb aquest poema. Molt ben escrit i senzill a la vegada. M'ha agradat molt Un gran salut de Rafael Molero
ResponElimina