tenir-te i comptar fins a 10
ha estat l'experiència més exitant

el sol fet de tenir-te
      gaudir d'una tendresa exhaurible
m'ha fet feliç
     
amb pauses de petits diàlegs i abraçades
      intentant comprendre el llenguatge del sexe
m'ha fet feliç

entre orgasmes, més orgasmes,
      el plaer de gaudir de l'amor
amb pauses de versos per versar

       aprenent d'un nou cosmos
       endinsada dins un univers insospitable
       gaudint del sol fet de tenir-te i tenir-me
       quan ens havíem esperat tant de temps

tantes vides viscudes cercant-nos
        ha sigut una gran troballa
        per l'imperi dels sentits
        quan una és sols una aprenent
       
tenir-te i comptar fins a 10
o tant sols fins a 1
         és pssar-me al teu costat
                  i saber, que la màgia s'obrirà pas entre la meva pell i la teva
és com sentir l'esgarrifança d'un poder sense nom
és llançar-se a la  vida
          i mentre em trec la roba cada dia
          posant-me camises de setí
          puc aclucar els ulls, encara i sentir
sentir,
sentir que tenir-te i comptar fins a 10
beure'm de tu i engolir-te
dins d'una espiral onírica plena de somnis per viure i reviure

          ara,
seguiré comptant a partir de 10
mentre la roba llisca fins a caure a terra
desant tot el desig del món

i nua, saltaré els ponts de la llibertat
per comptar a partir de 10

el desig roman intacte

montse pellicer mateu
imatge google
61015

saps?
     costa oblidar
saps?
     costa aixecar-se cada dia, és feixuc
però es quan costa aixecar-se
quan costa somriure
      que recordo els enganys
saps?
     mai m'havia abraçat tant la solitud
     i els dies i nits s'han fet eterns
     els silencis tant infinits
però, saps?
      que cada dia és un dia més
      o un dia menys
i avui he decidit començar a oblidar tot allò que fa mal
per caminar,
      i eixir-me com una nova dona
      més forta
      més valenta
      encarant el temps
      gaudint de cada instant
saps?
      avui abraçaré tota l'eternitat
em vestiré, em desvestiré un i altre cop
i volaré...
tant lluny com pugui
perquè ja tinc fetes les maletes per obrir les portes al món

saps?
     ja no sagnen les ferides
     i el dolor no fa tant de mal

he decidit caminar sola, descalça per sentir la terra que m'empeny
i veig l'horitzó com mai l'havia vist

saps?
    avui he començat a oblidar-te
    perquè el record ja està guardat

montse pellicer mateu
imatge google
61015

Gran locució d'Esther Villanueva

JA NO VULL DIR EL TEU NOM

https://soundcloud.com/sterxu-villanueva/ja-no-vull-dir-el-teu-nom

he decidit fer un calendari

     marcant cada dia que passa sense saber de tu

               ni tu de mi

he decidit fer una creu en cada quadrat

     i amb el pas dels dies anar oblidant

               matant el dolor

sóc lenta per matar sentiments

      per reaccionar davant del dolor

ara tinc tantes ferides obertes, que sagnen llàgrimes vermelles

      aquelles promeses s'han esvaït

la meva fermesa ha trontollat

      sóc tant fràgil com el cotó

      una ànima que camina cap a la llum

      esperant el seu retorn

he decidit fer un calendari

      escrivint cada dia un vers,

                                     un vers petit

                                                 potser sols un mot

obviant el teu nom

       per trencar el cosmos del teu món

i lliurar-lo a l'univers

                         bufant espelmes blanques

                                 que suraran sobre el mar de la dissort

traçaré un nou atles

           una nova geografia

                    i una nova cal·ligrafia 

ara, i quan passi el temps potser estaré tant sencera com abans

            i sobre la meva pell tornaran a recórrer noves carícies

                       nous tatuatges

potser, i sols potser el temps et donarà la raó

            que no valia la pena

potser, i sols potser el temps em donarà la raó

             la teva feblesa

he decidit fer un calendari per començar a comptar endavant

             sense mirar enrere

                      perquè encara fa massa mal

l’excitació ha donat pas als pensaments

               la solitud pesa,

                              pesa

                              i es fa ressò de mi

però ja no reconec la teva veu

                demanant deixar d'escoltar-la

i els meus llavis ressecs de besos

s'omplen de pluja

quan el temps s'enfosqueixi, ja podré encendre el foc

                 i ja no quedaran nits ni dies plenes de melancolies

                 sols el dolç record de viure "A PERFECT DAY"

                 essent YOU THE ONLY THAT I WANT

i les cançons seguiran sonant, repetint la mateixa lletra

que un dia varem escoltar per fer-les nostres

la vida, és ben puta quan ens deixem arravatar l'amor

més tard, serà massa tard

                  el món segueix girant

                  la vida segueix teixint llaços

esgotant-se el temps d'estada

                  demà serà massa lluny

fins a difuminar-me i difuminar-te

montse pellicer mateu

imatge google

cerco un estel de llum per a mi

                      on és el meu que no el puc trobar?

aquell que em va acompanyar tant de temps que es va apagar

aquell que em somreia

miro la immensitat del cel, la seva foscor i puc veure dibuixos de fum

                        vull creuar la frontera entre el dolor i el consol

                        cremant en una foguera cada mot malgastat

rento totes les restes que fereixen l’ànima

despullant-me de mi i de tu

prenc un bany ple de perles per ensabonar-me

                          traient cada resta de tu de la meva pell

                          aquesta pell que ja cansada

                          necessita una nova muda

m’asseco cada gota d’escuma amb una tovallola nova

                                                     en la que mai t’has eixugat

la renovació ha entrat a casa meva, i pintaré les parets de colors

deixant-me la roba al terra

per mirar-me en el mirall cada dia i dir-me

                                                   que trobat la meva essència amagada

                                                  darrera de mentides i cuirasses

demà la vida serà nova, o vella, tant m’és

però serà vida

cada dia comptaré els dies sense tu per oblidar-me

                                de que un dia no vaig comptar

essent tant ingràvida i sense equilibri

tant imperfecte com humana

tant jo

que volia deixar de ser jo per ser tu

un dia tu seràs jo per ser tu

però jo seguiré caminant descalça sobre els peus a la terra

                             celebrant cada nit

                             encenent espelmes

                            somiant amb un amant

montse pellicer mateu

41015

en quin moment de la teva vida vas perdre la humanitat?
          l'essència de ser, a qui vas vendre la teva ànima?
             perquè ja no en tens, ja no et queda res
t'has tornat un caçador de sentiments, un mentider,
          sabent el dolor que provoques i la desesperació
          ets un encantador de serps
però...
saps?
no existeixen les casualitats si les causalitats
ara sé perquè vas aparèixer un dia
      per fer-me veure que realment no totes les persones son bones
       i tot i així,
             jo t'estimo
però amb l'estimació que dóna el ser generós, on no cap l'odi
saps?
       jo puc dir que lo que he viscut ha estat de cor
           tu no pots dir el mateix
i aquest dolor que provoques en les persones, el sentiràs aviat tu,
fins que un dia...
       plorant els teus mals
       ploraràs els que has provocat tu
fins que un dia...
       allunyat dels teus éxits
       sense consol
       dins teu i davant d'un mirall trencat
                                                 et veuràs com no t'has vist mai
                                                 i et rebutjaràs tu mateix
en quin precís moment vas deixar de ser home?
      ningú et pot ajudar
      ni tant sols tu mateix
cauràs i recauràs sempre en el teu parany
      perquè t'has tornat pedra
      i has erigit uns murs massa alts per traspassar-los
ja no tens redempció i tu ho saps,

però amor, res és gratuït, res en aquesta vida
           has mentit tant a tantes persones i a tu mateix
           que de la mentida n'has fet una realitat

res és gratuït, els sentiments no són gratuïts
           l'amor ja ni el reconeixes
i et trobaràs sol, molt sol, quan ja no hi hagin dies i la pluja que has deixat anar
caurà sobre teu
tal vegada així, puguis tornar a ser una persona

si tu vols eixir, serà des del teu propi infern
ara, comencen a caure totes les benes que has anat sembrant
i una a una s'alçarà més forta
              i les veus seran més altes
              i cauràs,
              cauràs
en caiguda lliure fins que no puguis caure més
i recordaràs cada dolor i mentida sortida dels teus llavis
sols així podràs reposar

un silenci s'aixecarà sobre teu
quan et torni a bategar el cor

ara, ja no hi ha dolor, ni odi, ni tant sols rancúnica
sols una tristor immensa
           desitjant que un dia entenguis i et vegis
           però serà massa tard
           perquè ja no et queda temps
           i tot ha queda't dins d'un sac trencat
                       tant trencat com tu

cada llàgrima que has fet vesar, serà la teva
i amb cada una innudaràs rials que t'ofegaran
          i ja no tindràs salvació

ara, sol sota silencis, la meva veu ressonarà damunt la teva
         

montse pellicer mateu
imatge google

ja no vull dir el teu nom
   el porto gravat dins l'estomac que no em deixa engolir
avui he rentat la tovallola amb la que ets vas eixugar
i he canviat els llençols on vares dormir
                 ja no vull restes de tu,
ara entenc la teva malaltia
                 la teva implacable solitud
ara entenc cada una de les teves mentides
                 i jo he estat la presa més fràgil
ja no vull dir el teu nom
   perquè el porto tatuat a la pell
ni implorar-te
ni arrossegar-me

esborra'm de tot, ara sé que per tu es senzill
            ho has fet sempre
oblida'm de tot perquè ja ho has fet

i sabent des del primer moment de mirar-te
que patiria un gran dolor
             vaig apostar per viure un amor, que m'ha trencat
             per baixar als abismes, a la teva part fosca
i he cregut,
he estimat
sense adonar-me de que no era el mateix el que tu senties

ja no vull dir el teu nom
    tu has oblidat el meu fa temps

i en aquesta horabaixa on la il·lusió s'ha esvaït
sé que ja més tristor no podré sentir mai

masses mentides, les teves mentides, que t'has cregut

i quan passi el temps t'adonaràs que un amor com el meu no trobaràs
i ploraràs
ploraràs
i jo amor meu, no t'estaré esperant

ara, pujaré amunt, tant amunt que no em podràs tocar
la teva cambra serà més fosca i trista que abans
els sorolls del carrer seràn inesgotables

enyoraràs cada matí que t'he despertat per mirar-te
perquè com jo,
                 mai més en trobaràs

ara, ploro la meva dissort però convençuda de que és el millor

demà, potser tancaré la porta per sempre més

i creu-me que tu em ploraràs en la teva horabaixa,
quan el temps es tenyeixi d'hivern

i el teu rebuig serà la meva salvació
mirant cap a l'horitzó
on la vida em porti
podré caminar sense tu i sense ningú

               simplement caminaré jo

montse pellicer mateu

11015
imatge google