24 maig

 

tinc el neguit d'esgarrapar-me el vestit que porto

és com si tingues buit el cor

i el desig,

me'l entortolligo fent-lo petit

com el meu món petit

mentre em refrego la roba, em refrego la pell

la pell cansada,

la pell que he perdut

la que em falta

i les nits son dies

i els dies nits,

abocant-me a treure'm-ho tot i quedar sota la fragilitat 

aquesta que la roba amaga

però encesa desperto de matinada

xopada de la suor

que m'amara

i els meus llavis cerquen l'aigua d'un oasi que no existeix

quan es troben dins del desert

els meus ulls miren les espurnes de la llum

que penetren dins del meu cos

revifant-me 

per una batalla més

montse pellicer mateu

24.05.15