perduda
com la caputxeta
vermella
entre llops i
camins enmig de boscos
sense lloc
sense pell
sense res perduda
acosto el meu
rostre a un animal ferotge
per morir dins d’un
mar de sang
però no em ve a
recollir ni el caçador
ni l’àvia
ni estic dins de
cap panxa
simplement m’he
deixat seduir
i no és un conte
perquè no són les
dotze de la nit
-
ni he perdut la sabata-
ni era de cristall
ni ha aparegut el
senyor Grey
simplement he
perdut la roba nedant de nit
i la lluna em va
obrir un camí
-
he nascut despullada-
-
i visc despullada-
montse pellicer
mateu
7/06/15
imatge google
viure al natural...sense destorb
ResponEliminaviure al natural realment a vegades es un sacrifici despullar-se de ser i per ser
ResponElimina