11 maig

angoixa

desesperada

que em produeixen les absències i les indiferències

tot per no dir res

quan tot queda dit

un i altre cop el fum dibuixa núvols de cendra

i el regust a una bona copa entre els teus llavis

mentre les paraules em sedueixen

per ferir-me de mort

entre llibre i llibre i textos per llegir

angoixa

desesperada

que em produeix no ser l’estel  que reposa sobre el meu teulat

mentre les aigües del mar

em banyen com si fos un bany de purificació

per tornar a rellegir cada mot

que he perdut entre pàgines en blanc

i aquest instant

quan l’angoixa em desespera

em sento ferida

inconscient

dins de la inconsciència de ser

quan la revolució ja ha començat

Montse pellicer mateu

110515

imatge google