a méxic

ploren les mares de Mèxic

ploren,

-on està el meu fill

mancat de les teves robes? et volen treure la dignitat

qui et bressolarà amb les teves pors?-

-que sol deus estar

i sé que atemorit has plorat

per no ser covard-

sol,

aquesta solitud que m’arriba

i m’entristeix i embogeix sense cònsol

ploren les mares de Mèxic

perquè els han arrencat la vida d’una esgarrapada,

- jo ploro la teva solitud

i m’ofega l’angoixa de no ser amb tu,

sento que l’ànima s’esquerda

mentre espero amb  desesperança –

ploren les mares de Mèxic i totes les mares del món

en una vetlla per consolar

dels qui han ofegat els seus crits,

plorem totes les mares fins a morir envoltades d’una llarga agonia

ploren les mares, els pares, els fills que no hi són

mentre cerquen el seu parador i la seva sort

en mans de botxins que s’han erigit sobre un poble que lluita

ploren les mares,

amb un crit que aclapara l’aire,

però no hi ha aire per respirar

perquè les han escanyat ,

-on estàs fill meu?

amb qui estàs que no t’estima?

acluca els ulls amor meu, que ens tornarem a trobar

jo et trobaré i et bressolaré sempre-

ara no deixaré de buscar entre boscos i muntanyes

enmig de rius i coves,

jo et tornaré a casa

montse pellicer mateu

13.10.14

Lloran las madres de Méjico,

lloran,

-¿dónde estás hijo mío, dónde estás desprovisto de tus ropas?

¿Intentando arrebatarte la dignidad?

¿quién mecerá tus miedos?-

¡que solo estás!

y sé que asustado has llorado,

para no ser un cobarde,

solo,

esta soledad que puedo sentir

que me entristece, me enloquece  y me rompe el alma

lloran las madres de Méjico

porque les han robado la vida

-lloro tu soledad

y me ahoga la angustia de no estar contigo

 la espera  y la angustia me están resquebrajando,

lloran las madres de Méjico y con ellas todas las madres del mundo,

para consolar a aquellos que han ahogado sus gritos

donde no hay consuelo,

lloramos todas las madres envueltas en una larga agonía

lloran las madres, los padres, los hijos que no están

mientras  buscan sus suerte

en las manos de verdugos que se han erigido sobre un pueblo que lucha,

lloran las madres,

sus gritos llenan el aire

pero no hay aire para respirar,

porque las han ahogado,

-¿dónde estás hijo

con quién estás que no te quiere?

cierra los ojos amor, que nos volveremos a encontrar

yo te encontraré y te meceré para siempre

ahora, no dejaré de buscarte entre bosques y montañas

entre ríos y cuevas

yo te  traeré de nuevo a casa

montse pellicer mateu

13/1014