esclava del silenci i del dolor,
esclava,
sola dins la foscor
sóc un miratge del temps,
m’he donat a la única perversió que conec
abandonar-me per deixar de ser,
no és la por ni la incertesa
qui em durà a la violència consentida
mentre
sigui jo qui tingui les claus de la meva porta,
esclava de tants silencis
el temps és qui m’allibera de mi mateixa
montse pellicer mateu
imatge google
Muy buen poema intimista. Gracias por la belleza
ResponEliminagracias a ti Mabel petons
Elimina