22 de març de 2015

com va dir escarlata –ho pensaré demà perquè demà serà un altre dia-

i aquest matí he trucat a la porta de casa teva

vestida de primavera,

vestida de mil colors i de cap,

perquè en realitat el que vull és seduir-te

per atrapar-te desprès,

no hi ha joc que valgui cap penyora

ni rosa vermella que em complagui més

sinó té espines per punxar-me,

per sentir la dolçor de la sang

mentre m’emporto el dit als llavis per assaborir-me,

aquesta nit l’he passat en vetlla plena d’insomni

per resoldre el trencaclosques que existeix entre casa meva i la teva,

-però ho pensaré demà perquè demà serà un altre dia-

avui ja és demà i després de vestir-me

he trencat el mirall

que m’ha retornat la mateixa imatge que ahir,

-per comprendre que ja no sóc la més bella donzella-

ja que de donzella no en tinc res,

ni sóc la madrastra ni  la Blancaneus-

així que he decidit estripar tota la roba

per rentar bé els armaris humits del temps

i emprendre el vol on el cel serà el meu sostre,

però ara si et plau, obre’m la porta de casa teva

omple’m de roba nova,

fes-me una festa per celebrar-me,

i treu aquell vi vell que com jo, no ha perdut el bon gust

i beu-me,

que demà tindré temps per pensar-me

montse pellicer mateu

18.03.15
imatge google